Hola, he llegit la novel·la de Joaquim Fenollar "Més enllà de la foscor", i sincerament no m'esperava trobar-me amb una lectura tan agradable i trepidant. Abans que res, voldria deixar clar que l'autor demostra tenir una sensibilitat i valentia davant d'uns fets que crec, segons la meva opinió, estan inspirats en la seva experiència. La novel·la té 3 parts. La primera és la base de tota la trama. Aquí descriu a la perfecció el personatge, amb una gran riquesa de detalls. La segona és la més trepidant, autèntica novel·la negra, com ja exposa l'autor. La tercera és el colofó a tota aquesta història. Com ja he dit el principi, una lectura amena de les que costen tancar el llibre. La narrativa excel·lent. Un llibre molt recomenable.
Gràcies, Lluïsa, per la teva generosa critica. Si la majoria dels lectors/es opinen com tu hauré aconseguit el que em vaig proposar en escriure aquesta novel·la.
El vaig trovar tant interesant el títul de la novela " Més enllà que la foscor" que no el podia deixar de llegir. Es una novela molt bona, la historia ben narrada que fa viure i entrar amb ella com turista per les 2 ciutats, carres i locals amb intriga fins el final. M`agrada llegir bons llibres i aquet es per recomanar.
Soc holandesa. El meu catalan es dolen, pero vull escriure en catalan ja que el llibre es en aques idioma. Vaig llegir el anterior llibre de matig autor El puente de Amsterdam. En va agradar mol.Aques tambien me ha agradat perque parla de un home i els seu sentimens. Es mol huma. Tambe surt la meva ciudad, Amsterdam. Mol intrigan. Gracies al autor. Me agradan mol les seves novelas.
He llegit la novel·la de Joaquim Fenollar, Més enllà de la foscor. Em considero una bona lectora. He llegit a molts autors, des d'assaig a novel·la, per a mi tots mereixen el meu respecte, ja que tots ells em proporcionen grans moments, però sempre em faig la mateixa pregunta. Perquè només podem gaudir dels mateixos autors, quan hi ha infinitat d'ells, per desgràcia anònims, que ens arribin a les mans per casualitat? En més enllà de la foscor, m'he traslladat en un món virtual, (la primera part) on t'introdueix en el món d'un personatge, (Arnau) fent-te sentir com a teu, al mateix temps compartint el seu món de incertesa i de dubtes pel que fa a la seva conducta amb "ella". La segona part una novel·la més, de les d'intriga. Llàstima que aquests autors tinguin vetat el seu pas cap a aquest gran sector de lectors privats de noves històries, ja una mica farts d'autors en nòmina. Novel·la recomanable 100%
Amiga Elvira, t'he d'agrair el comentari tan generós que fas de la meva novel·la. Si, és cert que hi ha molts autors anònims que poden oferir als lectors/es molt bons moments, però les coses estan com estan, i la solució passa pel boca a orella del lector. Difícil, molt, però és l'únic camí. Gràcies de nou.
M'han deixat la novel·la i he de reconèixer que he gaudit de la lectura. Comparteixo el comentari d'Elvira. Hi ha molts autors amb molt a dir-nos, amb el pas barrat.
Vull donar-vos les gràcies a tots i totes pels vostres comentaris i per com heu rebut la meva novel·la. Sou fantàstics. M'omple de satisfacció comprovar que el meu "missatge" sobre la fatídica cinta us ha arribat. Escriure per a gent com vosaltres és tot un privilegi.
Estuve en la presentación de la anterior novela del autor El puente de Amsterdam. Me gustó su manera de enfocar los personajes frente al contenido de la novela. Ahora he leido su última novela y he comprobado que sigue con su mismo estilo. Si me cautivó Ferran el personaje principal de la anterior novela, el de ahora, Arnau, me ha fascinado por su humanidad. Creo que Arnau y el autor son una misma persona. Me gustaria saber la opinión de otros lectores.
Doncs si Juliana. A mi em va donar la mateixa impressió. Una mica d'Arnau hi ha en l'autor. Sobretot a la primera part. Si et fixes bé, en la reflexió que fa l'autor al principi del llibre. És molt significativa. "Hi ha pitjor condemna que el remordiment?" Naturalment només pot ser una frase, però crec com tu dius que hi pot haver bona part d'ell mateix. I ho dic en positiu. Tots tenim el nostre món i perquè no l'autor?
Ahir vaig acabar de llegir la novel·la. Les primeres pàgines em van fer una mica pesades, però aviat li vaig agafar el fil i la veritat és que m'ho he passat bé llegint-la. La novel·la va en crescendo i la veritat és que em vaig quedar enganxat. És curiós perquè el que sol passar és que comencen molt bé i a medida que transcorre el llibre va perdent l'interès. Poso com a exemple El codi da Vinci. Pel que diuen la Elvira i la Juliana, no estic d'acord en elles. Crec que l'autor ha escrit una història i punt. I la reflexió és només una frase. Reconec que el tema és molt original.
Aquest és el comentari que he rebut, d'una bona lectora.
Aqueste matí he Anat a Vda. Roquer a comprar el teu llibre. Afortunadament per a tu, ja Els havian venut Tots. M'han Adreçat a la llibreria dels Jardinets, que és del MATEIX amo, però tampoc l'tenint. Hem queda't que Dins d'una setmana hi tornaré.
He entrat al bloc per donar la meva opinio de la novel.la i no me esperava aquesta mena de forum. Veig que hi ha comentaris molt interessants. Estic d'acord amb la Juliana i la Elvira i estic d'acord amb Lluis en que la novel·la va agafant interes a mesura que vas entran en la historia. Deunido quin gir dona la novel·la en la segona part. Molt bona lectura. M'ha fet gracia el comentari de la noia holandesa en catala.
Vull felicitar a Joaquim Fenollar per la seva segona novel.la, al igual que la primera m'ha fet gaudir d'una història plena d'intriga i de sentiments. Penso que tots tenim la nostre cinta i hem de saber trobar-la i descifrar el seu missatge. Crec que tot artista sigui pintor, escultor, escriptor, etc. sempre hi deixa en la seva obra, per petita que sigui, alguna cosa personal.
Veig que hi ha diversos comentaris que corroboren comentaris d'altres lectors. Això està bé, així tens més elements de judici. Jo he de dir que és una lectura molt amena, amb gran dosi d'intriga. Els diàlegs del Arnau amb Cornelius estan molt ben portats creant una atmosfera angoixant. Em va impactar la mort de Natali. Per aquí s'ha comentat que si està inspirada en fets de l'autor. No sé, pot ser com no. El que si que crec, aquesta és la meva impressió que al autor és consumidor del dry martini. Per cert la cockteleria Boadas la conec perquè he anat diverses vegades.
Estamos ante la segunda novela de Joaquim Fenollar, obra que esperábamos con anhelo después de una buena primera novela que apuntaba maneras de buen narrador, en esta segunda obra, que es una auténtica novela negra, las expectativas creadas por la primera se ven colmadas y nos alegramos por el autor y también porque nuestro olfato no nos haya engañado. La novela nos atrapa desde el principio con el clásico antihéroe que es sin duda su protagonista, para algunos alter-ego del autor, que nos hace participe de sus peripecias y nos arrastra en pos de sus aventuras con un ritmo suave y trepidante a la vez. Es una novela que se lee fácil y eso es un gran merito de su autor, que creo que en la novela negra ha encontrado su mejor forma de expresión. Tal vez al ser esta segunda novela escrita en catalán le restrinja un poco su difusión lo que nos parece que no seria justo. Esperamos con muchas ganas la tercera novela de este escritor, ahora ya si, pues con esta segunda novela se ha superado a si mismo y ha encontrado el camino que seguro le llevará a cotas mucho mas altas en su siguiente novela. Enhorabuena y recomendar al publico que la lea, y de paso recordar Boadas y Ámsterdam como dos fijaciones de la obra de Joaquim Fenollar, saludos a un escritor de raza, precisamente ahora que se esta celebrando Barcelona Negra en nuestra ciudad.
El dimecres passat vaig acabar-lo. L'he trobat molt ben estructurat. Em va enganxar des del principi. També trobo que l'autor és amo d'una gran imaginació que la sap conduir molt be. Joaquim, et dono les gràcies per les bones estones passades llegint el teu llibre. Espero que t'animis a fer el tercer.Ja em tens fidelitzada. Un petó
Dons si no ma fallat el autor. Segueix amb el seu estil de narració. Fresc i imaginatiu. En la seva primera novela ja despuntaba algo la trama policiaca. En aquest ultim veig que la desarrollat molt be. Curiosament el altre dia v aig veure per la TV un comentari sobre un xip que incrustat sota la pell podia advertir algunas malalties. Ma fet recordar el xip de la novela El puente de Amsterdam. De vegades la imaginació se adelanta ala realitat.
Novela de remordiments. I qui no ha tingun en un moment alguna vegada remordiments? Per aqui el blog sa parlat de si el autor es part de la historia. Estic conveçut que si, pero no mper aixo perd interes, tot al contrari la historia es magnifica i Amsterdam una pasada.
Per fi he pogut llegir la novel·la Més enllà de la Foscor que tant havia sentit comentar a les meves amigues. I que puc dir d'ella? Que m'ha sabut a poc. He llegit pocs autors amb una escriptura tan fresca. És una delícia llegir-lo. De fet, són dues novel·les en una. Dues parts completament diferents, però cadascuna molt ben tocades. Crec que la tercera part podria incloures en la segona. La recomano sincerament. Felicitats a l'autor.
Si Josefina estic d'acord amb tu. A mi em va deixar molt bon sabor de boca. No sé si heu llegit El Puente de Amsterdam, del mateix autor. Llegeix-lo fes-me cas.
Hola, he llegit la novel·la de Joaquim Fenollar "Més enllà de la foscor", i sincerament no m'esperava trobar-me amb una lectura tan agradable i trepidant. Abans que res, voldria deixar clar que l'autor demostra tenir una sensibilitat i valentia davant d'uns fets que crec, segons la meva opinió, estan inspirats en la seva experiència. La novel·la té 3 parts. La primera és la base de tota la trama. Aquí descriu a la perfecció el personatge, amb una gran riquesa de detalls. La segona és la més trepidant, autèntica novel·la negra, com ja exposa l'autor. La tercera és el colofó a tota aquesta història. Com ja he dit el principi, una lectura amena de les que costen tancar el llibre. La narrativa excel·lent. Un llibre molt recomenable.
ResponderEliminarGràcies, Lluïsa, per la teva generosa critica. Si la majoria dels lectors/es opinen com tu hauré aconseguit el que em vaig proposar en escriure aquesta novel·la.
ResponderEliminarEl vaig trovar tant interesant el títul de la novela " Més enllà que la foscor" que no el podia deixar de llegir.
ResponderEliminarEs una novela molt bona, la historia ben narrada que fa viure i entrar amb ella com turista per les 2 ciutats, carres i locals amb intriga fins el final. M`agrada llegir bons llibres i aquet es per recomanar.
Moltes gràcies Rosa. Sou molt amables tots els que feu comentaris sobre la novel·la.
ResponderEliminarSoc holandesa. El meu catalan es dolen, pero vull escriure en catalan ja que el llibre es en aques idioma. Vaig llegir el anterior llibre de matig autor El puente de Amsterdam. En va agradar mol.Aques tambien me ha agradat
ResponderEliminarperque parla de un home i els seu sentimens. Es mol huma. Tambe surt la meva ciudad, Amsterdam. Mol intrigan.
Gracies al autor. Me agradan mol les seves novelas.
Molt bona la novel.la.
ResponderEliminarGràcies Josep.
ResponderEliminarHe llegit la novel·la de Joaquim Fenollar, Més enllà de la foscor. Em considero una bona lectora. He llegit a molts autors, des d'assaig a novel·la, per a mi tots mereixen el meu respecte, ja que tots ells em proporcionen grans moments, però sempre em faig la mateixa pregunta. Perquè només podem gaudir dels mateixos autors, quan hi ha infinitat d'ells, per desgràcia anònims, que ens arribin a les mans per casualitat? En més enllà de la foscor, m'he traslladat en un món virtual, (la primera part) on t'introdueix en el món d'un personatge, (Arnau) fent-te sentir com a teu, al mateix temps compartint el seu món de incertesa i de dubtes pel que fa a la seva conducta amb "ella". La segona part una novel·la més, de les d'intriga. Llàstima que aquests autors tinguin vetat el seu pas cap a aquest gran sector de lectors privats de noves històries, ja una mica farts d'autors en nòmina. Novel·la recomanable 100%
ResponderEliminarAmiga Elvira, t'he d'agrair el comentari tan generós que fas de la meva novel·la. Si, és cert que hi ha molts autors anònims que poden oferir als lectors/es molt bons moments, però les coses estan com estan, i la solució passa pel boca a orella del lector. Difícil, molt, però és l'únic camí. Gràcies de nou.
ResponderEliminarM'han deixat la novel·la i he de reconèixer que he gaudit de la lectura. Comparteixo el comentari d'Elvira. Hi ha molts autors amb molt a dir-nos, amb el pas barrat.
ResponderEliminarVull donar-vos les gràcies a tots i totes pels vostres comentaris i per com heu rebut la meva novel·la. Sou fantàstics. M'omple de satisfacció comprovar que el meu "missatge" sobre la fatídica cinta us ha arribat. Escriure per a gent com vosaltres és tot un privilegi.
ResponderEliminarEstuve en la presentación de la anterior novela del autor El puente de Amsterdam. Me gustó su manera de enfocar los personajes frente al contenido de la novela. Ahora he leido su última novela y he comprobado que sigue con su mismo estilo. Si me cautivó Ferran el personaje principal de la anterior novela, el de ahora, Arnau, me ha fascinado por su humanidad. Creo que Arnau y el autor son una misma persona. Me gustaria saber la opinión de otros lectores.
ResponderEliminarDoncs si Juliana. A mi em va donar la mateixa impressió. Una mica d'Arnau hi ha en l'autor. Sobretot a la primera part. Si et fixes bé, en la reflexió que fa l'autor al principi del llibre. És molt significativa. "Hi ha pitjor condemna que el remordiment?" Naturalment només pot ser una frase, però crec com tu dius que hi pot haver bona part d'ell mateix. I ho dic en positiu. Tots tenim el nostre món i perquè no l'autor?
ResponderEliminarAhir vaig acabar de llegir la novel·la. Les primeres pàgines em van fer una mica pesades, però aviat li vaig agafar el fil i la veritat és que m'ho he passat bé llegint-la. La novel·la va en crescendo i la veritat és que em vaig quedar enganxat. És curiós perquè el que sol passar és que comencen molt bé i a medida que transcorre el llibre va perdent l'interès. Poso com a exemple El codi da Vinci. Pel que diuen la Elvira i la Juliana, no estic d'acord en elles. Crec que l'autor ha escrit una història i punt. I la reflexió és només una frase. Reconec que el tema és molt original.
ResponderEliminarAquest és el comentari que he rebut, d'una bona lectora.
ResponderEliminarAqueste matí he Anat a Vda. Roquer a comprar el teu llibre. Afortunadament per a tu, ja Els havian venut Tots. M'han Adreçat a la llibreria dels Jardinets, que és del MATEIX amo, però tampoc l'tenint. Hem queda't que Dins d'una setmana hi tornaré.
He entrat al bloc per donar la meva opinio de la novel.la i no me esperava aquesta mena de forum. Veig que hi ha comentaris molt interessants. Estic d'acord amb la Juliana i la Elvira i estic d'acord amb Lluis en que la novel·la va agafant interes a mesura que vas entran en la historia. Deunido quin gir dona la novel·la en la segona part. Molt bona lectura. M'ha fet gracia el comentari de la noia holandesa en catala.
ResponderEliminarVull felicitar a Joaquim Fenollar per la seva segona novel.la, al igual que la primera m'ha fet gaudir d'una història plena d'intriga i de sentiments. Penso que tots tenim la nostre cinta i hem de saber trobar-la i descifrar el seu missatge. Crec que tot artista sigui pintor, escultor, escriptor, etc. sempre hi deixa en la seva obra, per petita que sigui, alguna cosa personal.
ResponderEliminarVeig que hi ha diversos comentaris que corroboren comentaris d'altres lectors. Això està bé, així tens més elements de judici. Jo he de dir que és una lectura molt amena, amb gran dosi d'intriga. Els diàlegs del Arnau amb Cornelius estan molt ben portats creant una atmosfera angoixant. Em va impactar la mort de Natali. Per aquí s'ha comentat que si està inspirada en fets de l'autor. No sé, pot ser com no. El que si que crec, aquesta és la meva impressió que al autor és consumidor del dry martini. Per cert la cockteleria Boadas la conec perquè he anat diverses vegades.
ResponderEliminarMÉS ENLLÀ DE LA FOSCOR
ResponderEliminarEstamos ante la segunda novela de Joaquim Fenollar, obra que esperábamos con anhelo después de una buena primera novela que apuntaba maneras de buen narrador, en esta segunda obra, que es una auténtica novela negra, las expectativas creadas por la primera se ven colmadas y nos alegramos por el autor y también porque nuestro olfato no nos haya engañado. La novela nos atrapa desde el principio con el clásico antihéroe que es sin duda su protagonista, para algunos alter-ego del autor, que nos hace participe de sus peripecias y nos arrastra en pos de sus aventuras con un ritmo suave y trepidante a la vez. Es una novela que se lee fácil y eso es un gran merito de su autor, que creo que en la novela negra ha encontrado su mejor forma de expresión. Tal vez al ser esta segunda novela escrita en catalán le restrinja un poco su difusión lo que nos parece que no seria justo. Esperamos con muchas ganas la tercera novela de este escritor, ahora ya si, pues con esta segunda novela se ha superado a si mismo y ha encontrado el camino que seguro le llevará a cotas mucho mas altas en su siguiente novela. Enhorabuena y recomendar al publico que la lea, y de paso recordar Boadas y Ámsterdam como dos fijaciones de la obra de Joaquim Fenollar, saludos a un escritor de raza, precisamente ahora que se esta celebrando Barcelona Negra en nuestra ciudad.
Adolfo Quibus
Leí la reseña de Adolfo Quibus y me entró la curiosidad. He leido el libro. Fenomenal.
ResponderEliminarEl dimecres passat vaig acabar-lo. L'he trobat molt ben estructurat. Em va enganxar des del principi. També trobo que l'autor és amo d'una gran imaginació que la sap conduir molt be. Joaquim, et dono les gràcies per les bones estones passades llegint el teu llibre. Espero que t'animis a fer el tercer.Ja em tens fidelitzada. Un petó
ResponderEliminarDons si no ma fallat el autor. Segueix amb el seu estil de narració. Fresc i imaginatiu. En la seva primera novela ja despuntaba algo la trama policiaca. En aquest ultim veig que la desarrollat molt be. Curiosament el altre dia v aig veure per la TV un comentari sobre un xip que incrustat sota la pell podia advertir algunas malalties. Ma fet recordar el xip de la novela El puente de Amsterdam. De vegades la imaginació se adelanta ala realitat.
ResponderEliminarNovela de remordiments. I qui no ha tingun en un moment alguna vegada remordiments? Per aqui el blog sa parlat de si el autor es part de la historia. Estic conveçut que si, pero no mper aixo perd interes, tot al contrari la historia es magnifica i Amsterdam una pasada.
ResponderEliminarPer fi he pogut llegir la novel·la Més enllà de la Foscor que tant havia sentit comentar a les meves amigues. I que puc dir d'ella? Que m'ha sabut a poc. He llegit pocs autors amb una escriptura tan fresca. És una delícia llegir-lo. De fet, són dues novel·les en una. Dues parts completament diferents, però cadascuna molt ben tocades. Crec que la tercera part podria incloures en la segona. La recomano sincerament. Felicitats a l'autor.
ResponderEliminarSi Josefina estic d'acord amb tu. A mi em va deixar molt bon sabor de boca. No sé si heu llegit El Puente de Amsterdam, del mateix autor. Llegeix-lo fes-me cas.
Eliminar